Ja ho tenim!

Això ja està apunt d'acabar...
El cap encara és ple a rebossar de continguts, tots barrejats i sense saber si tindran un destí concret algun dia, però hi són.
Cada concepte està esperant quan li arribarà el seu dia i per mitjà del desplaçament marxarà per ser substituit per un altre. Sempre n'hi algun que s'escapa, que fuig i aconsegueix amagar-se en algun racó per ser recuperat algun dia. Aquests són els que aconseguiran sortir, i els que ens fan créixer i estar orgullosos de que TOT serveix per alguna cosa...

més + més + més i méeeeeees...

Retorno al món bloggosfèric després de fer campana durant unes setmanes, de fet ja en tenia ganes perquè ahir vaig assistir a una conferència que dóna molt per parlar.

La sessió anava sobre el màrketing, i, pels més curiosos, hi vaig assistir per obligació (de la feina), no acostumo a anar a aquest tipus de xerrades...Va ser molt llarg (etern) però van sortir casos interessants en referència a com es promocionen les empreses.

Va sortir la famosa frase " tot canvia molt més de pressa que abans, gràcies a la tecnologia" (fent referència principalment als ordinadors i les TIC) i explicaven que el consumidor s'ha adaptat a aquesta rapidesa i per tant el seu comportament també se'n fa ressò. D'aquesta manera els clients busquen ja no només la qualitat, el bon tracte i tots aquells conceptes que s'han convertit en valors intrínsecs (ja que són uns valors mínims que tothom espera) sino que també volen la immediatesa; quan portem el cotxe al mecànic el volem reparat ja, quan anem al metge volem que ens atenguin ja, quan anem a comprar un producte el volem en aquell moment - no que ens el "demanin al proveidor que ja ens el portaran"-, i quan posem, a la casella de cercar de l'ordinador, una paraula volem trobar-la ara. Així tot es va modernitzant i va evolucionant en base a més valors: si alguna cosa era senzilla, ara cal fer-la senzilla i ràpida, si ja la tenim senzilla i ràpida, ara cal fer-la senzilla, ràpida i lleugera i així anem sumant cada vegada més prestacions i comoditats a les nostres vides (tot això va ser explicat des de la visió de la difusió i la promoció però jo vaig més enllà).

A banda d'això van fer menció a la redefinició dels productes per tal de fer entendre a la gent que necessitava un cert producte, en posaré exemples per aclarir-ho: en el seu inici, la ràdio era una màquina per escoltar les notícies un cop al dia, en el moment en que van retransmetre un combat de boxa va passar a ser una màquina per viure, des de casa, allò que passava a un altre lloc, això també ho podem traslladar als ordinadors; en un principi, s'utilitzaven bàsicament per escriure-hi, ara et dónen la oportunitat de fer infinitat de coses, crear, escriure, jugar, buscar, llegir, aprendre, comprar... inclús veure l'altre punta del món (Google earth). Aquesta redefinició de l'ordinador va fer pensar a cada individu que en necessitava un i, de fet, en els païssos desenvolupats és complicat trobar llars on no n'hi hagi.

Amb tot penso...si cada vegada les coses han d'anar a més...com acabaran sent totes aquelles tecnologies artefactuals que utilitzem a diari?...

com serà la tele d'aquí cinquanta o cent anys??

i els cotxes? acabaran realment volant o què??? perquè ja no se quines prestacions més falta afegir-los...

i els ordinadors????

i els raspalls de dents que ara ja són electrics? els hi posarem alguns trasto perquè girin més ràpid????!

i el mòbil que ja fa fotos i videos? li inclourem impressora per si hem de rebre un fax d'urgència???!!

Així, faig una crida al control i als limits...que algú hi posi seny o potser si que acabarem naixent en provetes...

Previsió de futur!

Acabo de llegir una noticia al diari (de la setmana passada) sobre els ximpanzés, força interessant. Resulta que la revista Science va publicar al 2006 un article afirmant que els xipanzés i els bonobos (una altra espècie de micos) tenen previsió de futur: els investigadors sostenen que els micos poden escollir la eina adequada per arribar a aconseguir menjar i guardar-la per a un ús futur, enlloc de fer-la servir immediatament. Podien guardar l'eina fins a 14 hores!

Després d'aquest article encara hi havia opinions contraries i ara, el Regió 7, un diari de la Catalunya central, exposa que en un zoo d'Estocolm, un ximpanzé de 30 anys anomenat Santino està demostrant la teoria dels cientifics del Science. Des de fa anys aquest mico té el costum de collir pedres, les selecciona, les neteja tranquil·lament i després les llança contra els visitants. D'aquesta manera es demostra que els ximpanzés, a part de llençar pedres a la gent perquè estan farts d'estar tancats (i no m'estranya), fan plans de futur. Planificar les activitats futures és una de les facultats més exraordinàries de la cognició humana.

Aquest descobriment dóna pistes als investigadors sobre el nostre passat evolutiu i aporta un punt de partida des del qual els científics podran començar a reconstruir l'evolució de la ment humana.

Explico tot això perquè precisament els primers dies, a classe de tecnologia vam estar parlant sobre els micos i les eines que utilitzaven per extreure formigues dels seus caus i menjar-se-les.

Buscant articles relacionats amb les investigacions cognitives amb micos he trobat teories increibles sobre l'evolució de l'home. Em sembla increible que a hores d'ara encara es posin en dubte les teories de Darwin (i les actuals) sobre l'evolució de l'espècie humana, ja demostrades i redemostrades científicament, i no em deixen de sorprendre aquelles persones que ja no només otorguen la creació de l'home a Déu sino que, a més, es plantejen si Déu era un mico....(increible...), tot perquè prefereixen creure que venim d'un déu que va crear l'home a base de pols de fang en comptes d'un simpàtic mico. Lluitem contra la ignorància!!

Aquest és un debat molt complicat, i m'estic mossegant la llengua per no ser massa dura, però no tinc intenció d'ofendre a ningú...És evident que evolució i religió no són compatibles.

Preparem i Provem!

Formo part del grup EducarDement i la setmana passada vam dinamitzar el nostre text. Dic això perquè a partir de l'exposició em van venir al cap algunes reflexions. Una d'elles es basa en el fet de com presentem la informació; sovint donem per suposades coses o aspectes que entenem que tothom ho interpretarà de la mateixa manera que nosaltres mateixos i no és així. Tot i fent ús de recursos tecnològics que ens poden ajudar, ja no només a aclarir-nos als que exposem sino també a la resta de gent que rep la informació, no sempre aconseguim transmetre els conceptes com volem. Jo relaciono aquest enunciat al fet que, tenint en compte el que nosaltres sabem o coneixem, pensem que la resta de persones també ho coneixeran i així omitim informació rellevant sense pensar que als receptors potser els calen algunes dades per poder entendre de manera clara al missatge que vols donar.
Perquè això no passi suposo que és necessari oferir un espai d'aclaració cada cert temps de l'exposició i així l'emissor podrà conèixer en quines parts de l'explicació cal aprofundir.

Com ja deia hi ha molts recursos que ens poden ajudar a transmete informació de manera més senzilla i amena però tendim a utilitzar sempre els mateixos potser perquè ens és més fàcil o perquè els considerem més eficaços. El teatre per exemple, és un recurs que ens pot ajudar molt en determinats casos però que no s'utilitza massa en les aules (o almenys no per transmetre coneixements), potser per vergonya, per mandra a preparar-ho o per por a que no sigui una eina suficientment útil. He de reconèixer que ens va succeïr el mateix quan vam estar preparant la nostra dinamització; feia una mica de respecte o de por plantejar el text de manera més teatral però vam demostrar (i ens vam demostrar a nosaltres mateixos) que pot ser un mitjà útil si s'utilitza quan cal. Hem d'animar-nos, doncs, a utilitzar tots aquells materials, mitjans o recursos que coneguem per més dubtes que ens sorgeixin que amb una bona preparació tot ens pot sortir bé.

Per cert, el teatre és un recurs tecnològic?
Quasi tot és tecnologia així que....potser sí que ho és....

L'inici

Tot just ara m'inicio en el blog o bitàcora o diari cibernauta o com ho volgueu anomenar...
En primer lloc he d'acceptar públicament que jo dilucido molt fàcilment (d'aquí ve el títol) per això penso que em serà dificíl, en segons quines ocasions, basar-me en la tecnologia per fer les meves reflexions. D'aquí en podem extreure un primer objectiu que m'he proposat al obrir aquest blog.
En segon lloc això de la constància és un tema que no se'm ha donat mai massa bé, però aprofitant que tinc intenció d'aprovar l'assignatura, començaré a practicar-ne el concepte. Aquí deixo el meu segon objectiu.

Dit això, anem a posar-nos-hi seriosament....